51.
canvi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
paga. Li vaig deixar diners i ell, en paga, malparla de mi. en revenja(iròn.). Tu l'has tret d'un embolic i ell, en revenja, diu mal de tu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
52.
ajudar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, etc.) contribuir fer escaleta(a algú), ajudar-lo a pujar, a enfilar-se (també en sentit fig.). fer esqueneta(a algú). En aquest afer, si tu no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir. fer espatlleta, íd. donar la mà(a algú) (fig.) fer escapadís(algú), ajudar-lo a escapar. donar un cop de [...]
|
53.
conèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista. saber(->), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps. intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a [...]
|
54.
mitjà 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.). No hi ha altre remei: ho has de fer tu. 2 Per mitjà de: Per conducte de. Per via de. Per mà de. Valent-se de. Servint-se de. Fent ús de. mitjançant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
55.
vida
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissipador. pell(en certes frases). Salvar la pell. M'hi anava la pell. dies(en certes frases). Va acabar els seus dies a França, en l'exili. A la fi dels seus dies. sang(en certes frases). Per tu donaria la meva sang. Va donar la sang per la seva terra. supervivència, el fet de viure després d'algú o d [...]
|
56.
fàcil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que no costa gaire de fer o d'obtenir. planer. Una feina molt planera. pla. Ell tot ho troba pla. còmode. És molt còmode de fer això. bo de. Bo d'entendre, de portar. flexible(fig.), que s'adapta fàcilment. capavallós. A tu et sembla molt capavallós, aquest afer, i és molt difícil. avinent [...]
|
57.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mitges. distingir, veure clarament. discernir, veure amb la vista i, especialment, amb el pensament. descobrir, veure des d'un lloc. Des del campanar es descobreix Montserrat. notar. No ho has notat que ell tenia un sobresalt quan tu li vas dir allò? Cp. remarcar, advertir, adonar-se, atalaiar-se [...]
|
58.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
una mala cosa de mosques. un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller. gaire(amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense [...]
1 adj. mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades. nombrós. Hi havia nombroses errades. abundant o abundós incalculable incomptable força. Beu força aigua, que el cos ho necessita. una pila de qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent. un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors. una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes. un feix. Tenia un feix d'anys. un grapat. Té un grapat de milions. un munt. Té un munt de propietats. un tou. Duia un bon tou de caramels. per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre. pler de. A la festa hi havia pler de soldats. ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters. llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura. tot de. Hi havia tot de gent que badava. un món de, moltíssims. un gavadal de un fotral (de) o una fotralada (de) un femer de una infinitat de una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques. un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller. gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts. 2 adv. altament fora mida extremament enormement excessivament considerablement fabulosament exageradament eminentment en alt grau braument sobiranament supremament incomparablement immensament infinitament o infinit granment en extrem en gran manera de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiu o superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc. Ant. Gens. Poc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
59.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se(->). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-seo aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-seo acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat [...]
|